TAULA 1. PERSPECTIVES EN EL TRASPÀS DE SEGLE
El traspàs de segle suposa canvis i transformacions per a les persones i a la societat. Les institucions de la Modernitat –la família, l’escola i l’empresa- han sofert tot tipus de transformacions i deconstruccions.
Aquest Món d’Ahir -fonamentat en la prohibició, la il·lusió del progrés i l’ascens social- deixa pas a nous escenaris més democràtics i oberts però, a la vegada, incerts. Als dèficits de justícia i igualtat d’abans cal afegir-hi de nous, la laxitud o la dissolució, fins hi tot la desconnexió, dels llaços personals i associatius. Tot plegat fa que augmenti la desconfiança i la falta de lleialtat entre les persones i a les entitats. La nova Societat del Coneixement i la Funcionalitat te un interrogant sobre el seu rumb, sobre el seu projecte comunitari. Es mostra tècnica i deslliurada de grans ideals. Els patiments i malestars d’aquesta nova civilització prenen noves formes i expressions.
Com pensar, aleshores, en els nens i adolescents dels inicis del s. XXI; quines necessitats i problemes presenten; quina relació és possible amb els adults; quins arguments i reptes per la educació, la salut mental, l’acció social i el dret; com imaginar les institucions i què hi ha per fer; quina perspectiva ens podem donar?

TAULA 2. AVALUACIONS I CLÍNIQUES A LA CIVILITZACIÓ ACTUAL
Ens plantejem el diagnòstic dels infants i els adolescents amb tota la complexitat que cal donar-li. Es per això que els ponents ens enfocaran al menys tres dels molts aspectes a tenir en compte: L’educatiu, el social i el clínic.
Caldrà fugir d’abordatges fragmentats o simplistes, apostant per la millor coordinació possible entre els diferents professionals i disciplines que intervenen. Entendre els diferents trastorns, reclama una visió oberta i complementaria alhora que, per l’edat de la que ens ocupem, valorar el factor evolutiu es clau.
La taula ha de permetre qüestionar-nos i avançar en una millora de les eines diagnòstiques que serveixin per orientar adequadament els tractaments.

TAULA 3. MALESTARS EN UN MÓN GLOBAL
De ser un país que emigrava hem passat a rebre persones de moltes cultures. Els processos migratoris i d’altres intercanvis de la nostra època són pluridireccionals i ens obliguen a integrar diferents qüestions relatives a la cultura però també en la manera de comprendre i de pensar la malaltia mental.
Cada grup troba la seva manera de fer front a l’angoixa d’allò imprevist, d’allò desconegut, del “sense sentit” a través de maneres pròpies d’entendre el propi món. Hem d’anar reconeixent i desxifrant aquests elements implícits de cada grup que es posen en joc en la relació educativa, laboral, d’intercanvi social o en la relació terapèutica. En el Tractament es va esbrinant la complexitat de la relació amb el pacient, fent apareixer els seus components, en el anomenat “marc etno-psiquiatric”. Teràpies realitzades amb un petit grup de co-terapeutes, (sovint de diferents cultures) i amb altres característiques específiques, per tots junts, poder construir un sentit cultural que integri les hipòtesis dels pacients.
Altres elements provenents del treball sobre l’alumnat nouvingut, l’acolliment i l’elaboració del seu procés de dol i els problemes de conducta fruit de les discrepàncies psico-educatives sota la pressió d’unes exigències en constant canvi.

TAULA 4. INFANTS A LA DERIVA
Les primeres vinculacions de l’infant amb els seus pares marcaran el seu desenvolupament psicoafectiu. També poden marcar el seu destí. Els factors de resiliència propis i la necessitat d’una xarxa de protecció poden ajudar-lo, si més no, a modificar el seu futur i el del seus fills. Com a xarxa de salut mental infantil i juvenil cal obrir línies de discussió i propostes per tal de:
- Evitar que els nens maltractats i abusats esdevinguin víctimes o botxins dels propis fills o de les seves parelles.
- Que els problemes de conducta no els marginin de la societat donant-los una possible sortida en el camp laboral i personal.
- Que la transgressió de la llei no esdevingui el seu únic i exclusiu sistema de relació amb la societat.
Una resposta en xarxa pot ser un camí efectiu de resposta a situacions d’estrès per tal d’evitar la deriva i el descarrilament de la vida d’aquests infants.

TAULA 5. SOBREDETERMINACIÓ DEL SÍMPTOMA. NOUS ENFOCAMENTS DE LA CLÍNICA, LA RECERCA
I LA FORMACIÓ
En els últims anys estem assistint a un procés caracteritzat per un cert reduccionisme en l’abordatge clínic dels trastorns mentals. Això mateix succeeix en el camp de la recerca i en el de la formació dels professionals. Massa sovint, la presència d’un determinat símptoma o signe és utilitzada per establir un determinat diagnòstic i una terapèutica.
Ara bé, el símptoma és singular per a cada subjecte allà on el signe fa un lloc a una nosologia per a tothom. És important tornar a donar la seva vàlua a la paraula i tenir molt present que la realitat és molt complexa i que les categories nosogràfiques no tenen una estructura nítida sinó borrosa.
Aquest caràcter borrós comporta la necessitat d’operar amb lògiques que donin compte de la complexitat dels fenòmens mentals tant pel que fa al camp de la clínica com al camp de la recerca i la formació. Les metodologies qualitatives constitueixen instruments molt valuosos que poden enriquir considerablement el camp de coneixements assolits fins al moment actual.